Mileva Marić va néixer el 1875 a Titel, una petita ciutat de l’actual Sèrbia, en una època en què l’accés de les dones a l’educació superior era gairebé impensable. Però ella no només hi va accedir, sinó que va destacar. Va estudiar física i matemàtiques a l’Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH), sent l’única dona del seu grup i una de les primeres a fer-ho en aquella institució. Allà és on va conèixer un jove estudiant que es convertiria en una de les figures més conegudes de la ciència: Albert Einstein.
Mileva i Albert van iniciar una relació personal i intel·lectual intensa. Van compartir estudis, idees i somnis. Es van casar l’any 1903 i van tenir fills. Durant els primers anys del segle XX, la parella va treballar colze a colze, literalment: passaven hores discutint teories i problemes científics.
Una contribució silenciosa?
Hi ha indicis que suggereixen que Mileva podria haver tingut un paper més rellevant del que s’ha reconegut en els treballs inicials d’Einstein. En algunes cartes que ell li va escriure, parla de “la nostra teoria”, i en determinats moments es va dir que els primers manuscrits estaven signats com a “Einstein-Marity” (Marity és la forma hongaresa del cognom de soltera de Marić). A més, Mileva havia estudiat una assignatura clau: mecànica analítica, considerada fonamental per al desenvolupament posterior de la teoria de la relativitat especial. Coneixia profundament les matemàtiques i els conceptes que més tard van donar lloc a una revolució científica.
Un altre fet rellevant és que, en el procés de divorci, Albert Einstein va acordar donar-li a Mileva tota la dotació econòmica del Premi Nobel que rebés en el futur, cosa que va complir quan el va guanyar el 1922. Aquell acord ha estat interpretat per alguns com un reconeixement implícit del seu paper en els anys clau del seu treball.
Una figura ignorada per la història?
Tot i aquests fets, molts historiadors de la ciència consideren que no hi ha proves suficients per afirmar que Mileva fos coautora o peça fonamental de les teories publicades el 1905 per Einstein. Argumenten que no es conserven manuscrits conjunts, ni indicis directes de col·laboració formal. Però el debat continua obert, i cada cop més persones es pregunten: com és que una dona amb tant coneixement, tan pròxima al treball d’Einstein i tan involucrada en la seva vida, ha estat pràcticament esborrada de la història?
El cas de Mileva Marić ens convida a reflexionar. Potser no sabrem mai quin va ser exactament el seu paper en el desenvolupament de la relativitat, però és evident que va ser molt més que “la dona d’Einstein”. Va ser una científica amb formació, intel·ligència i passió, que va viure en una època que no estava preparada per donar veu ni espai a dones com ella.
La seva història és un símbol més d’un fenomen que encara avui persisteix: la infrarepresentació i el poc reconeixement de les dones en la ciència. Encara que oficialment no hagués estat coautora dels articles d’Einstein, no es mereixia, potser, ser reconeguda, escoltada i recordada?
